L'òrigen de la metàstasis, un nou descobriment
2020-01-19
El científic català Massagué troba un mecanisme que sembla ser imprescindible perquè les cèl·lules canceroses s'estenguin a altres òrgans
Després de deu anys investigant com s'originen les metàstasis, el científic Joan Massagué ha descobert per fi un mecanisme que sembla ser imprescindible perquè les cèl·lules canceroses s'estenguin a altres òrgans. Si s'aconsegueix inactivar aquest mecanisme, espera Massagué, es podrà evitar una part substancial de les metàstasis i reduir de manera significativa la mortalitat del càncer. El seu laboratori en el Centre Memorial Sloan Kettering de Nova York (els EUA) ja ha començat a treballar en la creació d'anticossos que impedeixin les metàstasis i té previst assajar-los en ratolins. Encara que els resultats són prometedors, Massagué adverteix que "no serà fàcil" i que "l'èxit no està assegurat".
La peça clau del mecanisme que ha identificat l'equip de Massagué és la plasmina, un enzim conegut sobretot pel seu efecte anticoagulant de la sang. En el cervell, la plasmina té a més un efecte protector enfront d'agressions externes com -entre altres- les cèl·lules canceroses que arriben d'altres òrgans a través de la sang.
La plasmina, segons han descobert els investigadors del Memorial Sloan Kettering, té una doble acció protectora enfront de les cèl·lules canceroses. D'una banda, impedeix que s'adhereixin a la paret externa dels vasos sanguinis i, a partir d'aquí, puguin proliferar i formar un nou tumor. Per un altre, provoca l'autodestrucció de les cèl·lules tumorals.
Aquest mecanisme és altament eficaç i elimina un elevat percentatge de les cèl·lules tumorals que accedeixen al cervell. Això explica que les metàstasis es formin en general més tard en el cervell que en altres òrgans. No obstant això, una petita minoria d'aquelles cèl·lules acaben desenvolupant un escut per a protegir-se de l'atac de la plasmina.
Les poques cèl·lules que queden protegides de la plasmina recuperen així la capacitat d'adherir-se als vasos sanguinis. Per a això, utilitzen una molècula anomenada L1CAM que té propietats adhesives. A més, eviten autodestruir-se. Tenen per tant via lliure per a niar en el cervell i proliferar.
És en aquest punt on s'obre una oportunitat d'actuar contra les metàstasis. Amb un fàrmac capaç de bloquejar la molècula L1CAM, les cèl·lules canceroses ja no podrien adherir-se als vasos sanguinis i formar nous tumors. Aquest tipus de fàrmac encara no existeix però és possible crear-lo, destaca Massagué.
